Germans Wachowski

Lana Wachowski (nascuda com Laurence " Larry " Wachowski, Chicago, 21 de juny de 1965) i Andrew Paul «Andy» Wachowski (Chicago, 29 de desembre de 1967), coneguts com els germans Wachowski, són dos directors de cinema, guionistes i productors nord-americans, realitzadors o col·laboradors de bastants pel·lícules i creadors de la pel·lícula de culte Matrix.

                   Lana                       Andy

En veure un gran nombre de les seves pel·lícules t'adones que sempre tenen uns matisos molt filosòfics i sempre mostrant les principals idees filosòfiques al públic, però perquè els espectadors no s'avorreixin de la pel·lícula busquen o creen una combinació entre el cinema d'acció i ciència ficció amb la més conceptual, així creen una pel·lícula dinàmica però amb idees filosòfiques cultes perquè els cinèfils surtin de la sala pensant o intentant buscar la resposta al que ens plantegen aquests dos grans germans.

Lana avanç y després

Ni Andy ni Larry han treballat separats, això demostra que gran coordinació que té entre si, ja que normalment costa bastant trobar pel·lícules o sèries dirigides per dos directors, per què de vegades poden aparèixer dues opinions diferents de l'hora de fer una escena, l'escenari, el diàleg, etc. Però ells aconsegueixen cooperar de manera igualada en les pel·lícules; a vegades es pot observar la mà de Lana "Larry" en escenes de películ·les com CLOUD ATLAS o V de Vendetta, no obstant solen ser molt bones, donen un punt de vista diferent i fan captar millor l'atenció de l'espectador. 

BIOGRAFÍA:

Clive Barker

   

Lana i Andy nascuts i educats a la ciutat de Chicago; després d'haver acabat els seus estudis de secundària, van decidir deixar-los i començar a guanyar-se la vida en una petita fusteria, mentre que en les seves estones lliures es dedicaven al que més els apassionaven, crear còmics.                                           Després de diversos treballs menors es va presentar una oportunitat única, treballar al costat de Clive Barker, un dels mestres de l'horror; els encarrega escriure petites parts de còmics de la sèrie Hellraiser, Night Breed...                                     Temps després es van ficar una mica més en el món del cinema, escrivint guions i el 1995 van aconseguir les seves primeres acreditacions en HOLLYWOOD amb l'escriptura del guió Els Assassins; un Thriller dirigit pel director Richar Donner i que estava protagonitzada per Antonio Banderas i Sylvestre Stalone; pel·lícula que no va tenir molt èxit però van començar a haver-hi fixacions i interès per seguir els passos dels germans per diversos productors. Seguidament van aconseguir dirigir la seva primera cinta Bound el 1996; una pel·lícula gairebé desconeguda però que al llarg dels anys s'ha convertit en un film de culte, amb un estil inspirat en el cinema negre. Tres anys després van llançar l'exit internacional anomenat THE MATRIX de 1999, una pel·lícula de ciència-ficció amb influències del ciber-punk, el cinema japonès d'acció, l'anime, els còmics i els videojocs, i amb referències a un gran nombre de pel·lícules, i en una època on el mòbils eren com maons i els ordinadors estaven en llocs especialitzats, i fins i tot Google era una pàgina desconeguda.                                                                                             Lana i Andy no són molt famosos o reconeguts arreu del món, només es coneix les seves obres més famoses, encara que això sol passar amb la majoria dels directors de cinema.

OBRES PRINCIPALS:

  Tenim una petita xifra de pel·lícules creades pels germans a comparació d'altres directors del mateix nivell, però el diferent o el que sol passar és com aconsegueixen marcar en certa mesura a l'espectador amb les seves pel·lícules (abans la qualitat que la quantitat), però ells també han tingut relliscades; deixant a part aquestes, aquí parlarem de les més importants o les que van marcar més als espectadors.

1.- Bound
Com ja vam parlar anteriorment, aquesta pel·lícula no va tenir molt èxit en la seva sortida però al pas dels anys ha guanyat gran importància, fins a convertir-se en pel·lícula de culte, amb un estil influenciat pel cinema negre va ser aquesta la primera pel·lícula de les seves carreres com directors.

2.- The matrix

Aquesta és la seva pel·lícula estrella, amb ella van aconseguir arribar a la importància com a directors que tenen ara en el món del cinema. Aquesta saga, remix de diferents tendències que sortien a la llum a finals del segle 20, va tenir molt impacte sobre els espectadors tant que van aconseguir recaptar l'esgarrifós nombre de 470 milions de dòlars; sigui pels seus efectes especials o les seves idees filosòfiques, que a més d'un després de veure la pel·lícula segueix pensant en el film; és una gran pel·lícula i està considera pel·lícula de culte.

3.- V de Vendetta

Aquesta pel·lícula no va ser dirigida principalment per ells, però es pot dir que són els creadors d'aquest gran film que tracta principalment la crítica de la societat actual i el poder que tenen certes persones sobre nosaltres sense que tinguem consciència. La màscara (La màscara de Guy Fawkes és la representació d'un conspirador anglès, membre de la Conspiració de la Pólvora, un intent de volar la Cambra dels Lords a Londres en 1605), dissenyada per l'il·lustrador David Lloyd, va arribar a representar un ampli grup de protestes arran que es fes servir a la pel·lícula V de Vendetta. Després, es va convertir en un símbol del grup activista Anonymous.

  4.- CLOUD ATLAS
Parla de la reencarnació i que hi ha després de la mort, la idea dels deja vu està molt ben utilitzada en aquesta pel·lícula i així unint històries de diferents personatges en un sol nexe, va obtenir un gran èxit tot i que no és la més coneguda arreu del món, una bona pel·lícula que et farà pensar més sobre el que tenies clar.

Sergéi Eisenstein

La visiò d'un mag

Sergéi Eisenstein conegut per haver estat un dels directors clau en el cinema, ja que gràcies a les seves noves eines o tècniques que afegirà al cinema amb major valor, canviara la forma de produir els films.

El seu nom original, Seguei Mijàlovich Eizenshtéin, però més conegut com a Serguéi Eisenstein; va néixer a Riga, Letonio; 23 de Gener de 1898; i va morir per un infart l'11 de Febrer de 1948 en l'URRS. Va estudiar la carrera d'enginyeria, però la revolució de 1917 interromp els seus estudis i és enviat a l'exèrcit vermell. Després de l'estada a l'exèrcit és contractat com a decorador d'espectacles teatrals per animar les tropes, però ell ho denominava atraccions. La seva obra teatral "El Savi" tenia com a contingut també un curtmetratge anomenat el diari de Glumov, aquest serà el primer film creat per ell. Amb la necessitat de passar la realitat a l'art, Eisenstein es passa al cinema; comença amb la vaga on aplica l'efecte de muntatges d'atraccions (utilització d'elements que interrompen l'acció i alhora interrompen la pau de l'espectador; la idea recull l'efecte Kuleshov, que parlarem més adavant). El que fa que la vaga sigui una pel·lícula moderna és l'aplicació de ruptura de to i estils entre seqüències, i tot el contrari en el cuirassat Potemkin on opta per conflictes entre els plans, volum, adreça,... Això es pot veure amb claredat en l'escena la matança d'escalinata, recordada també com unes les seqüències més importants de la història del cinema i per descomptat la pel·lícula també, considerada per diversos crítics com la millor pel·lícula del cinema (clar està que per a tu no està obligada a ser-ho).

Per acabar, ja que per a aquest gran director se li podrien tirar minuts i faltarien, acabarem dient que va ser reprimit en gran part de la seva carrera per assumptes polítics, ja que també va anar ha treballar als EUA, concretament a la Paramount Channel; sent un director rus el 1930 a Estats Units està més que dit; aquí va escriure diversos guions, cap acceptat, i també va gravar un film anomenat ¡Que Viva Mèxic!, però tampoc és muntat per falta de diners. Després es trasllada a Rússia una altra vegada, sent vigilat per Stanley de prop, aquí crea fins a 3 films: Alexandre Nevsky 1938 i Ivan el terrible (1a i 2a part); per la primera va guanyar el premi Stanley, i la segona eliminada pel mateix, ja que aquest film tenia un rerefons crític que podia ser interpretat que es dirigia a Stanley.

Angles, el punt de vista del director

                    ANGLES

Ja hem parlat del que plans i els seus diferents noms anteriorment , no obstant això també tenim diferents noms per a diferent plans amb angles específics o sigui d'acord com la nostra càmera aquesta posicionada a l'hora de gravar el nostre objectiu.

->Contrapicat

És el tipus d'angle utilitzat habitualment per donar una sensació de grandesa o superioritat a l'objecte o persona, perquè en estar la càmera per sota de l'objectiu fa més gran a aquest.

      

          

->Picat

L'angle picat és tan simple com que la càmera se situa al sentit contrari que en el contrapicat, o sigui a dalt; el que es pot transmetre amb aquest tipus d'angle principalment és la inferioritat, però existeixen diferents sentits o maneres d'utilitzar aquest angle.

          

->Zenital

L'angle zenital, situa la càmera just a dalt de l'objectiu; així podem aconseguir una escena melodramàtica amb un sol personatge o donar simplement un altre punt de vista a l'espectador.

          

->Nadir

Com pla contrari al zenital tenim pla nadir, aquest pla és poc usat pels directors per la dificultat que té o perquè amb aquest no es pot transmetre a l'espectador la idea o significat estimat.

                                             

Deixant de banda als plànols i angles de la càmera, podem obtenir escenes amb moviment de la mateixa càmera, que són les següents:

->Tilt Up/Down

Simplement és el moviment de la càmera cap amunt o cap avall en un mateix eix.

                  

->Paneo

Es el simple movimiento del Tilt up o down, pero de lado a lado.

                  

->Traveling

És el moviment de la càmera per complet, ja no és un moviment en l'eix; això se sol gravar amb l'ajuda d'una Stedy cam.

          

->Traveling In/Out

És semblant al traveling o igual, però especificant que la càmera s'acosta a l'objectiu o s'allunya.

                                                                      

->Zoom In/Out

Com el seu nom indica, és un zoom apropant a l'objectiu o al revés.

                                  

                   

-Després de saber els diferents tipus de plans, angles i manera de gravar; tu ja només has de combinar-los i usar-los de manera adequada per a explicar les teves històries i com volen ser comptades.-

Plans, selecció del món fictici

PLANS

1 dels 100 plans icònics del cinema

Que és un pla?, és una pregunta molt teòrica per a aquest apartat, ja que hi ha diferents teories amb les seves respostes sobre que és un pla, així que només parlarem dels plans bàsics, angles i moviments que se li pot exercir a la càmera per aconseguir l'atenció de l'espectador.

->Long shot (Gran pla general)

Com a primer lloc tenim el gran pla general, aquest és el pla més obert o distant que hi ha amb l'objectiu; s'utilitza habitualment per situar el personatge en escena, mostrar a l'espectador on hi ha el personatge, situar el que l'envolta o mostrar altres personatges que estan al voltant seu; però una cosaa especials que podem obtenir amb aquest pla seria mostrar a l'espectador que estan succeint més d'una acció en l'escena o d’unar una escena dramática al personatge si estiqués sol.

                 

->Full shot (Pla general)

Aquest tipus de pla és molt semblant a l'anterior, però les diferències en destacar serien l'aproximació als personatges o personatge, mostrar les dimensions dels espais creats entre el personatge i l'escenari i per últim mostrar les característiques principals dels  personatges, ya sigui els seus movimentes, accions, etc.

                 

->Pla amercià

En el pla americà ens trobem els personatges tallats per una mica més avall dels malucs; això té un motiu, al cinema western es necessitava mostrar als texans amb les seves pistoles que les tenien col·locades per l'altura dels malucs, simple.

                 

->Medium shot (Pla mitg)

Si el nostre personatge no és un vaquer, tenim aquest tipus de pla, ja que ens mostra al personatge des del pit cap amunt i ens transmet sensació d'intimat amb ell; aquest tipus de pla serveix de major manera a les escenes de diàlegs, ja que fins i tot podem veure els braços del personatge i com els mou i com tenim una aproximació a la seva cara podem veure amb més detall les gesticulacions.

         

 

.- D'aquí obtenim dues variacions: Two shot i Over the shoulder shot (sobre l'espatlla).

-Two shot: És el mateix que el pla mitg, però amb dos personatges a la vegade.

 

-Over the shoulder shot: La mateixa altura, però el punt de vista per darrera de l’espatlla d’un dels dos personatges.

 

->Close up (Primer pla)

En aquest pla es troba des del coll del personatge fins a la seva cap; en aquest pla es crea una dramatització de l'escena i és on s'expressa de gran manera els sentiments del personatge; en aquest tipus d'escenes es necessitaria un gran actor, ja que en crear una intimitat superior amb l'espectador, si no s'expressa bé els sentiments no queda gens bé l'escena.

         

->Extrem close up (Primerisim pla)

S'utilitza per mostrar amb més detall algunes de les faccions del rostre del personatge, ulls, mans, etc.

                    

->Insert shot (Pla detall)
Amb ell fem destacar un objecte que sostingui el personatge, o donar importància a algun objecte important que aquest per l'escenari que farà continuar la història o sigui rellevant per a la història.

                 

                                         MATERIAL DE FILMACIÓ

               

En aquest cas ens trobem amb un problema que també toparem en la il·luminació, el preu. Són materials molt complexos i d'un cost bastant elevat, per tant jo, com amateur del cinema no em puc permetre un gran nombre d'equip filmo gràfic, així que prosseguiré en crear-me aquests de menys qualitat però més accessibles.

->CREACIÓ D'UN PEU DE FOCUS O MICRO:

Aquest tipus de material és bàsic i imprescindible per a la creació de films, curts, llargmetratges, etc. Així que és essencial l'obtenció d'aquests peus o tripodes; ja que són els encarregats de subjectar la càmera o micròfon a l'altura i el lloc que desitgi el director.

4.0.- Material

- Caragols

- Volanderes

- Rosques

- Anelles

- 4 Eles de PVC

- 1 Creu de PVC

- Volandera De PVC

- 4 Topalls de goma o embellidors

- 1 Pal de cortina extensible

- 1 Tub llarg de PVC

- 1 Trepant amb les seves broques

- 1 serra

-1 Pistola de silicona

-1 Marcador preferible blanc

4.1.- Procés

1.- Amb l'ajuda del marcador marquem punts al pal de   cortina extensible, aquestes marques seran per on foradarem amb el trepant el pal i així crear forats per aconseguir diferents altures per al nostre trípode.

2.- Perforem també el centre de la creu de PVC i el travessem després amb un cargol.

3.- Col·loquem l'anella, barra, volandera de PVC a l'extrem gruix del nostre pal extensible , ho unim tot amb el muntatge anterior gràcies al cargol que hem travessat que encaixa en el forat situat a l'extrem del pal de cortina.

4.- Tallem el tub de PVC en 4 fragments iguals de més o menys un pam.

5.- Unim tot; els 4 tubs tallats amb la creu, les eles de PVC amb els tubs i els embellidors amb les eles.

6.- L'anella serà per definir l'altura, col·locant-la en els forats anteriorment fets.

7.- Fixem tot amb la silicona, i ja podem col·locar el focus o cambra en el forat superior del pal, gràcies a l'ajuda del cargol, 2 volandera i 1 rosca.

             

            4.2.- Resultat

                     1.-https://www.youtube.com/watch?v=i5iB_hzNcIA#t=64
                          Amb l'ajuda d'aquest video solucionareu millor las vostres dudes.

-->CREACIÓ D'UN STEADYCAM:

Steadycam és el nom comercial del primer estabilitzador de càmeres que es va utilitzar en el cinema. Està compost per un braç recte; per on el càmera aguanta i controla la maquinària; un suport per a la càmera i amb un sistema de contra pes, aquest sistema té la funció de compensar dels moviments de l'operador i els elimina, d'aquesta manera dóna la sensació que la càmera aquesta surant mentre es mou.

 Història:

Aquesta tècnica va ser inventada el 1976 per Garrett Brown; va ser un gran innovador en l'àmbit cinematogràfic, creant nous invents per a la gravació, però això ja es parlara en un altre moment; i va ser utilitzada per primera vegada en la pel·lícula rocky.

Per sort aquest tipus d'artefactes es pot obtenir de manera més accessible i amb diferents avantatges, però el problema arriba quan un amateur del cinema com jo les vol obtenir, ja que no tinc els mateixos recursos, per això crearem una de menys qualitat i preu.

5.0.- Material (Els materials no poden tenir variacions de mesura)

-3 tubs galvanitzats d'1/2' per 8' de llarg [ ( ' ) polzades ]

-2 Taps per a tubs galvanitzats d'1/2'

-1 Suport de sòl galvanitzat d'1/2'

-1 T de metall amb entrades per 1/2'

-1 Cargol d'1/4' per 1' de llarg amb la seva rosca i volandera

- 4 cargols d'1 '

- Taula de fusta de 20 cm per 15 cm

-2 Pesos d'1,13 kg

-1 Perforadora

5.1.- Procés                                                                                                                                  1.- Unir els tubs galvanitzats a la T de metall.

2.- Unir el suport per a sòls a la taula amb els cargols d'1' pels forats que té.

3.- Perforem la fusta per un extrem amb la mesura del cargol d'1/4' d'ample.

4.- Col·loquem el cargol pel forat aconseguit però amb la volandera i dues rosca, una a l'inici del cargol i una altra al final; per fer més suport.

5.- Enrosquem el conjunt de tubs amb el suport; els taps en els tubs, però en el de sota abans de cargolar prosseguirem a col·locar les dues peses.

6.- Per últim, col·loquem la nostra càmera i terminat.

5.2.-Resultat

1.https://www.youtube.com/watchv=ioVR_D3_FSc&index=10&list=WL#t=08  Amb l'ajuda d'aquest video solucionareu millor las vostres dudes.

Il·luminació, el gran persontge secundari

En la il·luminació fotogràfica es pot trobar un gran ventall de maneres, estils o maneres per il·luminar, i aquests els podem utilitzar en diferents moments que necessita el nostre curt i així aconseguir una millor qualitat de visibilitat en els personatges o escenari. Seguidament tractarem diferents punts com la il·luminació bàsica i la utilització de paraules com stico o porex (plataforma que serveix per reflectir la llum on es desitgi).

->IL·LUMINACIÓ BÀSICA:

Hi ha tres tipus, per a qualsevol alumne de fotografia e il·luminació aquest són com anar en bicicleta, no s'oblida mai. Per fer-los se necessités tres fonts de llum com a màxim i un stico.

1.1.- Font de llum per darrere del personatge

         - Llum a 45º de la càmera

         - Llum per darrere

         - Una mica per sobre dels ulls

         - Millor qualitat si utilitzem un stico al costat oposat al focus i així il·luminar la part fosca del personatge

1.2.- Font de llum semi lateral

         - Llum situada a tres quarts del nostre personatge

         - Una mica per sobre dels ulls

              ·Per ocultar l’ombra del personatge

              ·Per crear el triangle de Rembrandt, ja que afavoreix al personatge

- Apropant i allunyant el stico del personatge podem crear més i menys contrast

- També podem crear ombres tapant una part del focus i així separar el personatge de l’escenari

1.3.- Il·luminació amb tres fonts de llum

         - Llum principal situat on es vulgui, és la que crea les ombres i és la més forta

         - Llum secundària situada darrera de la càmera, suavitza ombres

         - Focus terciari situat darrera del personatge, per donar volum

*Nota: en la primera imatge es pot observar el triangle de Rembrandt*

                                      

                                                   els tres tipus d'il·luminació

-> TIPUS DE LLUM:

N’hi ha diferents tipus de llum, llum dura, llum suau, llum de farciment o llum de contra, depenent del nostre gust estètic podem escollir entre elles.

2.1.- Llum dura

          - És dura o s’anomena dura per les seves ombres que són geomètriques

          - Té un gradient d’ombrejat curt

          - La llum dura és fàcil de controlar, ja que té un angle de llum curt, i així jugar amb la il·luminació de l’escenari

 2.2.- Llum suau

          - S’anomena suau per la seva gradació llarga

          - Té un gradient d’ombrejat llarg

          - La llum suau és més difícil de controlar

          - Tempta a il·luminar tot l’escenari

                  

                                               Dura                                            Suau

 2.3.- Llum de farciment

          - Evitar crear la doble ombra, no és fotogènica

          - El més idoni és col·locar darrere de la càmera, ja que suavitza les ombres

          - Amb la llum de farciment podem disminuir i augmentar el contrast , i així crear imatges més dramàtiques

 2.4.- Llum de contra

          - Es situa darrera del nostre objectiu, al costat contrari de la nostra llum principal o a l’altra banda          

          - Serveix per destacar elements com fum o partícules en suspensió en general.

                 Farciment                       Contra                     Contra amb aigua