Sergéi Eisenstein

La visiò d'un mag

Sergéi Eisenstein conegut per haver estat un dels directors clau en el cinema, ja que gràcies a les seves noves eines o tècniques que afegirà al cinema amb major valor, canviara la forma de produir els films.

El seu nom original, Seguei Mijàlovich Eizenshtéin, però més conegut com a Serguéi Eisenstein; va néixer a Riga, Letonio; 23 de Gener de 1898; i va morir per un infart l'11 de Febrer de 1948 en l'URRS. Va estudiar la carrera d'enginyeria, però la revolució de 1917 interromp els seus estudis i és enviat a l'exèrcit vermell. Després de l'estada a l'exèrcit és contractat com a decorador d'espectacles teatrals per animar les tropes, però ell ho denominava atraccions. La seva obra teatral "El Savi" tenia com a contingut també un curtmetratge anomenat el diari de Glumov, aquest serà el primer film creat per ell. Amb la necessitat de passar la realitat a l'art, Eisenstein es passa al cinema; comença amb la vaga on aplica l'efecte de muntatges d'atraccions (utilització d'elements que interrompen l'acció i alhora interrompen la pau de l'espectador; la idea recull l'efecte Kuleshov, que parlarem més adavant). El que fa que la vaga sigui una pel·lícula moderna és l'aplicació de ruptura de to i estils entre seqüències, i tot el contrari en el cuirassat Potemkin on opta per conflictes entre els plans, volum, adreça,... Això es pot veure amb claredat en l'escena la matança d'escalinata, recordada també com unes les seqüències més importants de la història del cinema i per descomptat la pel·lícula també, considerada per diversos crítics com la millor pel·lícula del cinema (clar està que per a tu no està obligada a ser-ho).

Per acabar, ja que per a aquest gran director se li podrien tirar minuts i faltarien, acabarem dient que va ser reprimit en gran part de la seva carrera per assumptes polítics, ja que també va anar ha treballar als EUA, concretament a la Paramount Channel; sent un director rus el 1930 a Estats Units està més que dit; aquí va escriure diversos guions, cap acceptat, i també va gravar un film anomenat ¡Que Viva Mèxic!, però tampoc és muntat per falta de diners. Després es trasllada a Rússia una altra vegada, sent vigilat per Stanley de prop, aquí crea fins a 3 films: Alexandre Nevsky 1938 i Ivan el terrible (1a i 2a part); per la primera va guanyar el premi Stanley, i la segona eliminada pel mateix, ja que aquest film tenia un rerefons crític que podia ser interpretat que es dirigia a Stanley.